dilluns, 14 de desembre del 2009

Una de cassola

L' altre dia tot tornant cap a casa em van venir una ganes enormes de menjar algun plat d' aquests de forquilla i ganivet d' aquests de sucar-hi pa, potser són ganes de fred i de tardor, que per fi sembla que comença a treure el nas.

Vaig dubtar entre mandonguilles i fricandó i finalment em vaig decidir per les tant apreciades boletes casolanes. Les vaig fer d' allò més senzilles i acompanyades per uns pèsols que la meva filla, com sempre, es va encarregar d' anar separant amb molta cura.

Ella i els pèsols de moment no es tenen gaire estima, però espero que algún dia puguin arribar a ser bons amics ;)

















MANDONGUILLES CASOLANES


Ingredients:


600 gr de trinxat de porc

1 gra d' all
julivert

1 ou

pa sec del dia anterior

tomàquet triturat

1 ceba

un bon grapat de pèsols (en el meu cas eren congelats)

1 rajolí de vi negre

sal

sucre moreno

1 polsim de canyella

oli

farina per arrebossar

una mica d' aigua o brou suau

pebre negre

orenga


Com es preparen:


1- En un bol posem la carn picada, el gra d' all picat ben petit, julivert, l' ou i el pa sec del dia anterior rallat, amb les mans o amb una forquilla ho barregem bé.


2- Fem boletes de la mida desitjada i les enfarinem, en una paella amb oli abundant les fregim una mica, les reservem.


3- En una cassola fem un sofregit amb la ceba i el tomàquet, rectifiquem de sal i pebre, hi afegim una mica de sucre, orenga i un polsim de canyella, quan gairebé estigui el sofregit hi afegim els pèsols congelats, el brou i les mandonguilles i ho deixem coure tot junt a foc baix entre 20-30 min.


Espero que us agradi!

dimarts, 1 de desembre del 2009

Pastís màgic per una vetllada màgica

Quan una vetllada s' allarga més enllà del que seria estrictament normal o necessari, és senyal que hi ha alguna cosa que funciona i que funciona d' allò més bé, i això és el que ens va passar el dia que vàrem anar a dinar a casa dels "Mañus", així és com anomenem amb tot el carinyo del món, als pares de la Berta, la inseparable amiga de la nostra filla Júlia.

Ens assentàvem a dinar a les dues del migdia i arribàvem a casa a les 11 de la nit, amb la sensació que el dia se'ns havia quedat curt.

Quan un va de convidat valora molt l' esforç dels amfitrions i així ho volem agrair als nostres amics, el Ramon i la Ma. Àngels que ens van sorprendre amb un fantàstic aperitiu farcit de plats preparats amb tot luxe de detall i d' una qualitat excel·lent, començant pel sempre valorat pernil ibèric tallat de manera perfecte, l' amanida amb pinyons, formatge de cabra, tomàquets i vinagreta de vinagre de Mòdena era deliciosa; el foie, el pastís de tonyina i un llarg etcètera.

I de segon i per estar a l' alçada del que havia estat la prèvia, unes fantàstiques gambes al forn de llepar-se'n els dits. Jo em vaig oferir a portar les postres, com a mostra de l' agraïment de tant amable convit.

Volia quedar d' allò més bé i portar unes postres diferents que portessin xocolata i de seguida que vaig veure aquesta proposta de la Mercè de Cuina per Llaminers m' hi vaig llençar de cap.

El flawnie, ja només el nom em va cridar l' atenció i la preparació em va semblar d' allò més senzilla.

Vaig encertar de ple va quedar boníssim i vàrem gaudir d' allò més! No us escric la recepta perquè la vaig fer exactament com explica la Mercè aquí.

Moltes gràcies amics pel dia fantàtic que vàrem passar en companyia!




PD: perdoneu que la foto sigui de tan mala qualitat (la vaig fer amb el mòbil i va quedar fatal, fallo meu, no tenia la càmara) però tenia moltes ganes d' agrair a la Maria Àngels i el Ramon la seva invitació, així que no m' ho he pensat dues vegades al' hora de fer l' entrada, encara que la foto sigui nefasta!





dijous, 26 de novembre del 2009

Espàrrecs verds

El sopar que vam celebrar amb la Maria Àngels, el Ramon i la Berta per estrenar la nova cuina va ser d' allò més informal, amb un parell d' entrants per anar picant i unes pizzes casolanes. Un dels entrants que vaig preparar van ser uns espàrrecs verds escaldats i amanits de manera ben senzilla però que resulten molt lleugers i gustosos.

Era la meva intenció participar amb aquesta recepta al HEMC 37, que va organitzar la Maragda de La Quinta de Luculus, dedicat als entrats i als aperitius, però vaig fer tard :P De totes maneres us enllaço el resum que és ple de bones idees i d' allò més interessant.









ESPÀRRECS VERDS AMB CARAMEL DE MÒDENA


Ingredients:

1 manat de puntes d' espàrrecs verds

Oli de qualitat

Sal Maldon
Caramel de vinagre de Mòdena


Com es preparen:


1 - En un cassó posem aigua a escalfar, quan arrenqui el bull posem els espàrrecs i els deixem coure al gust, depenent si ens agraden més tendres o més cruixents.

2 - Els retirem i els posem a refredar amb un bol amb aigua i glaçons pq no perdin el color i tallar la cocció.

3 - En una safata posem els espàrrecs ben escorreguts i els amanim amb un bon raig d' oli, escates de sal Maldon i un fil de caramel de vinagre.


Espero que us agradi!



divendres, 13 de novembre del 2009

Per primera vegada Panellets

Aquest any em vaig decidir per primera a fer panellets tot i les ganes que sempre n' havia tingut. Vaig buscar, mirar i tafanejar per diferents blocs i finalment em vaig decidir per fer la recepta que proposava aquest any la Mercè de Cuina per Llaminers, em vaig decidir per aquesta per tres motius, primer perquè si la proposava la Mercè segur que havia de ser bona, segon perquè es tractava d' una recepta de la Carme Ruscalleda i per últim perquè no portaven patata.

Així que aquí teniu els meus primers panellets els quals vàrem gaudir en molt bona companyia tant el dissabte a la tarda, amb una fantàstics amics, com el diumenge amb els meus pares. Tothom va coincidir que eren boníssims, jo no ho puc constatar perquè no m' agraden :(


La Mercè té la
recepta perfectament explicada al seu bloc, però de totes maneres us la torno a transcriure amb les meves anotacions. Jo només en vaig fer de pinyons, de coco i de xocolata.







PANELLETS DE LA CARME RUSCALLEDA


Ingredients:

1/2 kg d' ametlla crua en pols

350 g de sucre
150 g d'aigua mineral

1 clara d'ou

200 g de pinyons

200 g de coco ratllat

cacau en pols
perletes de xocolata
1 rovell d'ou per pintar


Com es preparen:


1- En una cassó barregem l'aigua i el sucre. Es posa a foc mig fins que arrenqui el bull i es deixa bullir fins aconseguir textura de xarop.


2- A continuació, hi afegim les ametlles en pols, i no deixem de remenar amb una espàtula de fusta fins que la pasta quedi ben lligada i es desenganxi de les parets. En el meu cas van ser més de 5 min, suposo que encara no domino la vitro i perquè no se m' enganxés potser vaig posar el foc massa baix.


3- Es retira del foc i es deixa refredar en un bol.

4- S'incorpora a la mescla la clara d'ou sense muntar a la massa, i es barreja bé.


5- Es deixa reposar la massa a la nevera durant un mínim de 2 hores. (Es pot deixar tota la nit fins l'endemà).


6- Es divideix la massa en diferents porcions (en el meu cas en tres parts) segons els gustos que vulgueu preparar.

Per als de pinyó:

S'agafa una porció de massa, i es formen boles petites que s'arrebossen amb els pinyons. Es col·loquen al damunt d'una safata amb paper de forn i es pinten amb rovell d'ou diluït amb 6 gotes d'aigua. S'enfornen a 200ºC fins que quedin rossos (uns 6 minuts). D'aquesta manera, l'interior queda ben tendre. Jo com que no dominava gaire el forn nou, els vaig tenir més de 6 minuts perquè passat aquest temps encara no eren prou rossos. Us recomano que quan els poseu ho feu més aviat a la part de dalt del forn, així amb menys temps de cocció queden rossos abans i més tendres.


Per als de xocolata:


S'agafa una porció de massa, i s'hi barreja una mica de cacau en pols i es barreja fins aconseguir una mescla de color marró uniforme. Es formen petites boles i amb el dit petit, es marca un petit forat al centre. Es col·loquen al damunt d'una safata sobre paper de forn, jo en aquest moment ja hi vaig afegir "perlitas" de xocolata al centre i els vaig enfornar a 200ºC fins que van ser rossos (uns 5 minuts).


Per als de coco:
S' agafa una porció de massa, i s'hi barreja el coco ratllat en el meu cas un parell de cullerades soperes. Se'ls dóna la forma desitjada i s'arrebossen amb coco ratllat. Es col·loquen al damunt d'una safata sobre paper de forn. S'enfornen a 200ºC fins que quedin rossos (uns 4 minuts).

Espero que us agradin!


dilluns, 2 de novembre del 2009

Una nova Llar

Ara que ja estem instal·lats a la nostra nova llar se succeeixen mica en mica les trobades amb amics i familiars, en una d' elles uns magnífics amics nostres ens van fer un detall que ens va fer especial il·lusió.

És tradició que aquesta amiga nostra porti sal i oli als recents traslladats com a símbol perquè a la nova llar no falti mai el menjar. I aquí teniu la nostra cuina amb la sal i l' oli de l' "abundància".

Us he de dir, que la cuina ja fa dies que treu fum i que tinc un munt de receptes per explicar-vos, però fins fa poc no hem tingut connexió a Internet i és per això que feia dies que tenia el bloc parat.

El trasllat no ha sigut tant feixuc com ens pensàvem, i podria dir que ja estem 100% instal·lats, a excepció dels llibres que encara no han trobat la ubicació perfecte que es mereixen, però mica en mica tot va prenent forma i ja estem gaudint del tot de la nostra nova Llar.

Com podeu veure gaudim d' unes vistes privilegiades del centre històric de Terrassa, dos símbols inequívocs de la nostra ciutat la Torre del Palau, i el campanar del Sant Esperit , la recent inaugurada "Catedral" de Terrassa, és un privilegi viure al centre d' una gran ciutat, on un encara té la sensació de viure en un petit poble quan al matí ressonen les campanes.




dijous, 8 d’octubre del 2009

La Cuina de la Llibreta Viatgera està de trasllat

Aquestes últimes setmanes han estat mogudes a casa nostra, i és que estem de trasllat!

He publicat receptes que tenia guardades d' aquest estiu, perquè entre tantes caixes, tràmits i demés, m' ha estat quasi impossible, fer alguna cosa a la cuina digna de ser publicada al bloc.


Prometo ben aviat una foto de la meva nova cuina, que ja tinc ganes d' estrenar!









dilluns, 5 d’octubre del 2009

Ceps de tardor amb pasta fresca

Tot i les ganes que en tinc sembla que la tardor no acaba d' arribar. És una estació que convida a recollir-se, a descansar, però que de manera misteriosa, al menys a mi, em carrega d' energia, de ganes d' emprendre nous projectes, és com un inici d' any avançat.

La meva sogra aquest estiu em va fer un regal amb una flaire de tardor irresistible, uns ceps dessecats però alhora majestuosos que per si sols eren protagonistes de qualsevol "acompanyament".

En aquesta ocasió vaig fer aquesta recepta de pasta tal i com em va explicar la meva sogra per un dinar informal amb els amics de la colla. Va ser tot un èxit!








PASTA FRESCA AMB SALSA DE CEPS

Ingredients:

500 gr de tallarines fresques
1 ampolleta de crema de llet
1 ceba
un bon grapat de ceps dessecats
mantega
oli
sal
pebre
parmesà

Com es prepara:


1- En un pot poseu aigua a escalfar abans que arrenqui el bull posem els ceps tallats a trossets, i quan arrenqui el bull apaguem el foc, ho deixem infusionar.

2- En una paella posem una mica de mantega i un raig d' oli i enrossim la ceba tallada ben fina

3-Colem amb molta cura els ceps per evitar que tinguin terra, jo ho faig amb un drap de cuina de cotó ben net), reservem aquest brou de bolets.

3- Afegim els bolets a la ceba i ho saltegem bé, salpebrem. Seguidament afegim la crema de llet, deixem que espessi una mica, i afegim una mica del suc dels bolets que teníem reservat.

4- Just abans de servir, posem abundant aigua a bullir i la resta del suc dels bolets amb un raig d' oli i sal. Quan arrenqui el bull afegim la pasta i la coem seguint les instruccions del fabricant (la pasta fresca segons el tipus que sigui amb 2-4 minuts ja està cuita).

5- En un bol, posarem la pasta i la salsa de ceps. Podem afegir parmesà al gust. S' ha de menjar de seguida. És un plat pràctic de fer quan tenim convidats, ja que podem tenir la salsa feta amb antelació i bullir la pasta just al moment de seure a taula, tot fent els aperitius.

Espero que us agradi!

divendres, 2 d’octubre del 2009

Timbal d' escalivada i formatge de cabra

Aquest estiu he tingut ocasió de disfrutar d' uns pebrots i albergínies de cine, la Sra. Maria, que és on també comprem els tomàquets de color de rosa, i els ous, he de dir que té uns productes de qualitat excepcional.

Com que volia aprofitar l' època d' aquestes verdures i hortalisses hem estat quasi tot l' estiu menjant escalivada i amanida de tomàquet, però era tan bo, tot plegat, que valia la pena repetir, i repetir.

L' últim dia abans de reincorporar-nos a la feina, vàrem fer un sopar de comiat de les vacances i de benvinguda a la rutina i a la feina. Va ser una mica de pica-pica d' aquí i d' allà, però de primer em va fer gràcia fer uns timbals d' escalivada i formatge de cabra en porcions individuals, per sortir una mica de la típica escalivada sense més.

És un entrant senzill però molt gustós, ja que el formatge de cabra potencia el sabor de les verdures. Una combinació de gustos deliciosa!




Ingredients:


2 pebrots
1 albergínia grossa
llesques de pa (jo vaig fer servir pa de motlle)
formatge de cabra (vaig fer-ne servir un que ja ve tallat en porcions individuals, no recordo ben bé la marca però crec que era President)
tomàquets de penjar (per mi els únics que suquen bé el pa)
oli
sal Maldon
caramel de vinagre de mòdena per decorar

Com es prepara:

1- Escalivem els pebrots i l' alberginia al forn, prèviament untades amb una mica d' oli. Quan són cuites les emboliquem de seguida amb paper de diari. Quan l' escalivada sigui freda la pelem, i la tallem a tires primes, la reservem.
2- En una safata i amb l' ajuda d' un aro (jo en vaig fer servir un de 7cm de diàmetre) fem les porcions individuals amb les llesques de pa. I les torrem una mica al forn d' una banda i de l' altra.
3- Un cop torrades les suquem amb oli i tomàquet. Afegim les tires d' escalivada i posem una mica de sal Maldon, no gaire.
4- Tot seguit posem una rodanxa de formatge de cabra i ho gratinem al forn, vigilant que no se'ns torri, n' hi ha prou amb què es desfaci una mica el formatge, ho decorem amb una mica de caramel de vinagre, i ja està llest per servir.

Espero que us agradi!

dimecres, 16 de setembre del 2009

Truita de patates ben plegada

M' encanta la truita de patates, i de vegades me'n faig per sopar en versió reduïda, i com més m' agrada és així, ben plegada.

La idea va ser del meu marit. No és gaire de posar-se a la cuina, però el tema ous he de dir que el domina i força. Els millors ous ferrats per mi són els que fa ell, i un dia em va sorprendre amb aquesta curiosa truita de patates plegada...















TRUITA DE PATATES I CEBA PLEGADA

Ingredients:

2 ous

1 patata mitjana o dues de petites
1/2 ceba

oli

sal


Com es prepara:

1- Pelem i tallem les patates i la ceba en trossets petits

2- Posem oli a escalfar en una paella i fregim les patates i la ceba amb una mica de sal, a foc viu, quan són una mica daurades abaixem el foc, i les retirem quan ja són toves.

3- En un bol batem els ous i tot seguit i afegim les patates i la ceba escorregudes, i ho barregem bé.

4- En una paella (que jo tinc nomes per fer truites) posem un fil d' oli a escalfar i quan és calenta hi afegim la barreja de patates, ceba i ou, deixem que es cogui una mica i la dobleguem amb compte, com si féssim una truita a la francesa, vigilant que no se'ns trenqui. I la dobleguem una altra vegada, de manera que haurem fet dos plecs. La deixem coure una mica més (a mi m' agrada que sigui una mica sucosa, sense ser crua del tot) i ja està llesta per menjar.


Casi que us diria que plegada la trobo molt més bona que la rodona tradicional ;)


Espero que us agradi!


dimecres, 9 de setembre del 2009

Xocolatada per la Júlia

Al juliol la meva filla va fer 2 anyets i per celebrar-ho vàrem organitzar una xocolatada a Vacarisses, és un poblet entre Terrassa i Manresa on tenim la sort de poder passar els estius i alguns caps de setmana. La intenció era fer una festa oberta a tots els veïns de la plaça, i així ho vàrem fer, una trobada com les d' abans, amb una bona olla de xocolata desfeta i un parell de coques per acompanyar-ho. Com que no tenia massa temps per preparar-ho, em vaig decidir per la Coca de Vidre que havia vist al bloc de la Gemma, i que es fa amb un tres i no res. Va agradar tant que al dia següent en vaig tornar a fer per esmorzar.











COCA DE VIDRE

Ingredients:


1 lamina de massa de pizza fresca i fina (en aquest cas vaig fer servir la de Buitoni)
oli

pinyons

anís

sucre


Com es prepara:

1- Com que jo vaig utilitzar massa rectangular, la vaig tallar en dues meitats allargades, i vaig arrodonir-ne les vores.
2- Untar la massa amb oli abundant amb l' ajut d' un pinzell
3- Repartir els pinyons i el sucre s' ha de ser generós.

4- Coure-la al forn (la Gemma, dona les següents instruccions de cocció: 220º durant 10 minuts fins que es dauri), jo la vaig posar i no li vaig treure l' ull del damunt fins que va ser daurada.

5- Immediatament pintar-la amb anís.


La coca feta d' aquesta manera dona un resultat boníssim, i el millor de tot és que no comporta cap mena de feina, senzilla, ràpida i el més important...boníssima.


Espero que us agradi!


dimecres, 1 de juliol del 2009

La Llibreta marxa de vacances...però

dimarts, 30 de juny del 2009

Per la Família...

El dia de Sant Joan aprofitant que era festa, tenia temps i la ocasió s' ho valia, vaig fer un arròs a la cassola per la família. Érem 8 a taula contant les dues nenes (la Martina que ja no és tan petita i la Júlia, que ben aviat farà dos anys). La taula feia molt de goig, en família, i com moltes d' aquestes trobades, improvisada a última hora. Va ser un dia molt especial, amb una companyia molt especial!

Sort que la botiga del poble era oberta i vaig poder comprar 4 coses que em feien falta per acabar de fer aquest arròs, us he de dir que la Martina se'n va menjar dos plats ben plens, mentre la Júlia molt pacientment apartava els pèsols, això si de trossets de gamba no em va deixar ni un.











ARRÒS A LA CASSOLA

Ingredients:

Arròs bomba del Delta (1 paquet de 1/2 kilo i una mica més)

1 pebrot verd petit

1 pebrot vermell petit

1 manat d'espàrrecs verds
2 grapats de pèsols

5 grans d'all sencers sense pelar

12 gambes senceres

12 gambes pelades (en reservem els caps i les clòfies)
1 calamar tallat a rodanxes
1 botifarra tallada a trossets

tomàquet triturat (3 cullerades soperes)

oli, sal

Brou de peix en total 1'5 litre aprox


Nota: la meva sogra a l' hora de fer l' arròs no hi posa mai ceba perquè diu que l' estova, i jo seguint el seu consell no n' hi poso mai, i el resultat és un arròs que queda "suelto" gens pastós, pel meu gust queda amb la textura ideal.

Pel brou de gambes:
els caps i les clòfies de 12 gambes aprox

1 fulla de llorer

2 gots d' aigua

Per la picada:

3 ametlles

3 avellanes
4-6 pinyons

1 galeta maria

1 gra d' all

julivert

brins de safrà

una mica de sal



Com es prepara:

Pel brou: - En un cassó amb una mica d' oli posem els caps i les clòfies de les gambes i la fulla de llorer ho enrossim una mica i ho aixafem, afegim l' aigua, perquè en surti una mica de brou. Ho deixem bullir 5-10 min. Aquest brou es barreja amb el brou de peix (jo en aquesta ocasió vaig fer servir el de la casa Aneto). Però amb una escorpora, el cap d' un rap o d' un lluç, un porro, 1 pastanaga, una fulla de llorer i uns grans de pebre es pot fer un brou amb 20 min.

Per l' arròs:
- En una cassola posem una mica d' oli i els alls sense pelar una mica aixafats, seguidament afegim les gambes senceres i la resta tallada a trossets i les fregim una mica, les reservem.

- Seguidament afegim la botifarra tallada a trossets i deixem que agafi color, quan ja és rossa afegim el pebrot verd i el vermell tallats ben petits, els espàrrecs a rodanxes primes (les puntes les desarem pel final), i el calamar tallat a rodanxes, ho sofregirem a foc viu una estona fins que tingui bon color. Retirem els alls sencers (en reservem un per la picada) i tot seguit afegirem tomàquet triturat, no gaire, només per lligar una mica, li donarem un parell de voltes i afegirem l' arròs, el deixarem enrossir a foc ben viu.

- Ho retirem del foc i preparem la picada, en un morter posem el gra d' all pelat que teníem reservat, el julivert, les ametlles, els pinyons, la galeta maria, els brins de safrà i una mica de sal ho aixafem bé amb la mà de morter, ha de quedar una pasta fina i homogènia. La reservem.

- Tot seguit tornem la cassola al foc i mica en mica anirem afegint el brou que haurà de ser calent, jo aquest pas el faig a ull, però per 600 gr. d'arròs, vaig afegir quasi un litre i mig de brou. Ho deixem coure 10 min a foc viu, tot afegint brou quan ho demana. Passats aquests 10 min abaixem una mica el foc i ho coem 5 min més.

- Afegim els pèsols, les puntes dels espàrrecs les gambes a trossets, i la picada. Al damunt hi posem les 12 gambes senceres i ho coem 5 min. més.

- Quan fa 20 min de la cocció ho tapem i ho deixem reposar 5 min. abans de servir-lo.

- Seguint aquests temps de cocció queda l' arròs al punt.

Espero que us agradi!

dissabte, 20 de juny del 2009

La Cuina dels Records

El meu avi Isidro era un amant del bons aliments i del bon menjar, i va fer sort de tenir al seu costat la meva àvia Rosa una cuinera d' aquelles que vivia amb passió l' amor per la bona cuina, m' encantava ser al seu costat mentre trastejava per la cuina, i jo li anava fent preguntes mentre ella pacientment em donava detalls de tots els passos. Les seves receptes van passar a la meva mare i a la meva tieta i de rebot a mi i a les meves cosines. Es tradició a casa fer les Galtes de Porc, les faves a la Catalana o el Cabrit al forn, tal i com els feia la meva àvia, el Fricandó amb Moixernons o els Calamars Farcits, el Llagostins de Cap d' any o els tan esperats canelons de Sant Esteve, i que dir de la Paella, que com la de la meva àvia no n' he menjat mai més cap. El destí, però, ha volgut que el meu sogre es digui Isidro, la meva sogra Rosa, i faci una paella que res té a envejar a la de la meva àvia, té una mà d' or per la cuina.

Però jo quan era petita em delia per les seves receptes més senzilles, com la truita de patates o la col-i-flor bullida amb patates, si, si una nena menjant col-i-flor, qui ho hauria de dir, però és que tot el que tocava ho convertia en delícia, des de les patates bullides fins el cogombre amanit tallat en rodanxes ben fines. I jo que per menjar era un desastre, amb el meu avi fèiem carreres per veure qui acabava abans i deixava el plat més net, evidentment ell sempre em deixava guanyar, però mai he conseguit deixar el plat tan net com el seu, tenia la mà trencada sucant pa (i pelar la poma, sense que se li trenqués la pell, m' encantava veure com ho feia). Amb aquesta recepta d' avui el meu avi disfrutava com un nen amb sabates noves i he de dir que tot i la seva senzillesa és un plaer pels sentits.

Truita de Fines Herbes
(és el nom que li va posar el meu avi)

Ingredients:

1 ou (el meu és de la Senyora Maria de Vacarisses )
1 gra d' all petit
julivert del meu pati
oli (per mi el millor és el de Baena, però això va a gustos)
sal
1 llesca de pa de pagès
1 tomàquet de penjar

Com es prepara:
1- Suquem el pa amb el tomàquet i amb un bon raig d' oli i el reservem.
2- Posem una paella a escalfar amb una mica d'oli, molt poc, una truita oliosa, per mi no és una bona truita.
3- Deixatem l'ou, afegim el gran tallat ben petit, el polsim de sal i el julivert ben picat, ho barregem tot bé, i ho aboquem a la paella. A foc lent deixem que qualli una mica l' ou, i l' anem doblegant amb molt de compte, el secret perquè quedi esponjosa, es fer-la a foc ben baix. Pel meu gust una bona truita ha de ser una mica crua, però això també va a gustos.
4- Un cop feta la posem damunt del pa i ja està llesta per disfrutar-la.


Espero que us agradi!



dimarts, 2 de juny del 2009

Amanida improvisada amb bona companyia

Ara que comença a fer bo, tenim la sort de poder escapar-nos els caps de setmana a la fresca, lluny de la calor, i del bullici de la gran ciutat. I compartir els sopars del dissabte amb bona companyia, a la llum de la lluna i tot sentint les fulles dels arbres moure's seguint el compas del vent. Amb una bona copa de vi entre les mans, i un refrescant combinat tot just després de sopar fet amb llimona, menta fresca, Bombay Saphire i tònica, i unes mans sempre disposades a oferir-nos tan esperat maridatge.

Bona companyia i una agradable conversa perquè una simple trobada, es converteixi en un moment inoblidable.

Així que avui us proposo una amanida tèbia improvisada, fàcil, ràpida i de quedar bé, això sí amb uns ingredients de primera qualitat.







AMANIDA TÈBIA DE FAVETES, PERNIL D' ÀNEC I BOLETS

Ingredients:

Enciam, barreja, brots tendres, el que tingueu a mà
Cirerols
1 pot de Favetes amb oli (he utilitzat les de Conserves Ferrer)
1 pot de bolets d' aperitiu (he uitilitzat els de Conserves Ferrer)
1 paquet de pernil d' ànec (Mas Parés)
torradetes per guarnir


Per la vinagreta:

l' oli de les favetes
vinagre balsàmic
fulles de menta

sal i pebre


Com es prepara:

1- Fem la vinagreta amb l' oli de les favetes, una mica de sal, pebre i el vinagre balsàmic, hi posem una fulles de menta tallades ben petites i la deixem reposar mentre montem l' amanida
2- Passem les favetes lleugerament per la paella, per donar-los un toc d' escalfor. Fem el mateix amb els bolets.

3- En un plat posem un llit d' enciam, i al damunt les favetes, els bolets, i els tallets de pernil d' ànec.

4- Decorem amb els cirerols tallats per la meitat, unes fulles de menta, i les torradetes.

5- Al moment, de servir salsem amb la vinagreta.


I per si algú s' anima, us deixo un link de Conserves Ferrer, on participant amb una recepta es pot guanyar
un magnífic lot dels seus productes.


Espero que us agradi!


dilluns, 25 de maig del 2009

Massa de pizza

Fa molts anys, que vaig fer per primera vegada la meva pròpia massa de pizza, recordo que vaig buscar diferents receptes, i finalment, vaig optar per fer la meva pròpia adaptació, potser he infringit les normes, si és que n' hi ha, en quant als ingredients bàsics, a com amassar, i als temps de repòs per poder obtenir, per dir-ho d' alguna manera, una Massa de Pizza "ortodoxa".

La recepta que us presento és molt senzilla, sense complicacions. Amb el temps, i després de fer-ne infinitat de vegades he pogut anar afinant les quantitats fins obtenir una versió 2.0 de la massa primitiva millorada. No hi poso llevat, no hi poso sucre, ni mantega, no acostumo a treballar gaire la massa, i de vegades ni tan sols la deixo reposar gaire estona, espero no ofendre a ningú infringint tantes "normes" amb la meva modesta recepta, si és així accepto encantada qualsevol suggeriment al respecte.

I per si de cas, algú no s' atreveix amb la meva massa sense llevat us deixo l' enllaç al magnífic recull de masses i receptes de La Zuccheriera , i un enllaç a un article on es pot aprofundir una mica en la història d' un dels plats més internacionals de la cuina italiana.


LA MEVA MASSA DE PIZZA


Ingredients:

3 tasses de farina tipus esponja
una mica de farina per treballar la massa
1 tassa d' aigua tèbia
4 cullerades i una mica d' oli
una culleradeta de postres de sal
un drap de cotó

La podeu aromatitzar amb fulles d' alfàbrega picades


Com es prepara:


1- En un bol poseu la farina, la sal, l' oli i l' aigua.
2- Barregeu fins obtenir una massa que no s' enganxi als dits, poseu la massa sobre el marbre, prèviament enfarinat i treballar-la una estona amb les mans
3- Torneu a posar la massa al bol, i tapeu-la amb el drap de cotó, deixeu que reposi de 30min a dues hores.
4- Passada aquesta estona partiu la massa en 4 trossos, i estireu la part que hàgiu de consumir amb un corró, a mi m' agrada molt fina, això va a gustos , els trossos restants es poden congelar. Amb les quantitats que poso, surten 4 pizzes de mida mitjaneta.
5- Ja tindreu la massa apunt per farcir-la amb allò que us vingui de gust.

En aquesta ocasió, en vaig farcir dues, una amb pernil dolç, olives, bonítol, i formatge a part de la mozzarela, i una altra amb salmó fumat i formatge de cabra aquesta combinació és deliciosa.

Espero que us agradi!

dimarts, 5 de maig del 2009

Salmó al Forn

El salmó marinat, fumat, i en tàrtar, m' encanta, però un cop cuit segons com, no li acabo de trobar el què, l' altre dia, però, em vaig decidir a provar-lo ja que em venia molt de gust, menjar-me unes bones patates cuites al forn amb un bon suquet, i ves per on que tenia dos lloms de salmó, i vaig pensar que era la ocasió perfecte per donar-li una altra oportunitat. El meu marit feia molt dies, que estava desitjant menjar com deu mana, ja que els menús dels hospitals, no són precisament alta cuina francesa, i després d' una setmana d' estar ingressat, el pobre havia passat més gana que un broker en plena crisis econòmica!

En fi, el cas, és que ha quedat prou bo, com per publicar-ho ;)









SALMÓ AL FORN AMB PATATES, TARONJA i CAVA

Ingredients:

2 lloms de salmó

2 patates formoses

1 ceba

1 bon raig d' oli
1 copa de cava

sal, pebre blanc

anet
1 taronja

Com es prepara:

1-Preescalfem el forn, a dalt i abaix.

2- Posem el salmó a marinar una estona prèviament salpebrat, afegim l' anet, un raig d' oli, cava i el suc de mitja taronja

3- Tallem les patates i la ceba en rodanxes fines, i les fregim en una paella a foc viu, quan siguin una mica rosses les apartem.

4- En una safata apta pel forn posem les patates, la ceba, i el salmó al damunt amb el suc del marinat, un altre rajolí d' oli i la resta del cava, i unes rodanxes de taronja al damunt, ho tapem amb paper d' alumini, i ho coem uns 15-18 minuts al forn.

La combinació de salmó, fonoll i taronja pel meu gust queda deliciosa.


Una amanida lleugera de primer serà suficient.
He de dir, que per ser que era cuit al forn, no va quedar gens eixut. I les patates mmmhhh, sense comentaris, per sucar-hi pa!

Espero que us agradi!


dimecres, 29 d’abril del 2009

El Consomé Europe

El millor consomé que he tastat me'l vaig prendre al Gran Hotel Europe de Sant Petersburg acompanyat per un harmoniós duet de piano i violí, la primavera del 2003, encara recordo el color i l'aroma d' aquell "Chicken Consommé", que em transporten al magnífic saló de l' Europe i la seva refinada cuina francesa, reconegut com el millor restaurant de tot St. Petersburg.

Tot sovint preparo brou a casa, però el d' avui volia ser un homenatge a una de les ciutats més boniques i sorprenents i que ara fa 6 anys vàrem visitar en motiu del nostre viatge de noces.
El centre històric de St Petersburg està considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, la plaça de l' Hermitage, l' impressionant Palau d' Hivern a la vora del riu Neva, els seus canals al més pur estil venecià, la fortalesa de Pere i Pau, o el metro, no deixen indiferents a propis i estranys.

(Gràcies mama pel bol de consomé! )



BROU DE POLLASTRE

Ingredients:

1/2 col
1/2 carbassa
3 pastanagues
1 nap
1 xirivia
2 branques d' api
1 porro
2 tomàquets
1 ceba amb 3 o 4 claus d' espècie (opcional)
pollastre i gallina (carcassa, cuixes, ales, al vostre gust)
sal
aigua mineral

Opcional: 1 bouquet garní o farcellet, xerès

Com es prepara:

1- Pelem i tallem les verdures a trossos, no gaire petits, prèviament netes.

2- Fem el mateix amb el pollastre.

3- En una olla gran, posem les verdures, el pollastre, la sal, i cobrim amb l' aigua mineral.

4- Deixem que arrenqui el bull i anem desengreixant a mesura que es va coent, perquè no quedin impureses ni el greix de la pell del pollastre, ho deixem bullir a foc suau, entre 1 i 3 hores (jo com a mínim sempre el tinc una hora i mitja) si és necessari podem anar afegint aigua.

5- Passat aquest temps, colem i abans de servir hi podem afegir un mica de xerès, i rebaixar amb un brou curt d' api, pastanaga i porro, per clarificar. Aquest pas ens serviria perquè el brou passés a ser un consomé

Nota: Jo no hi poso mai patata, ni a les cremes, ni al brou que tinc previst congelar, ja que pot fermentar. Tampoc m' agrada posar-hi os de pernil, prefereixo, posar-hi vedella i pollastre, si el vull fer més consistent.


Espero que us agradi!


dijous, 16 d’abril del 2009

Mona, Munna, ous, galetes i Pasqua!

He volgut fer un petit recull, un petit homenatge a tots els blocaires per aquestes mones, ous i galetes de Pasqua tan espectaculars que ens han regalat, pel bon saber fer d' aquests pastissers amateurs, però no menys professionals, com sempre un plaer pels sentits!



















Gràcies:

a la Mercè de "Cuina per Llaminers"
al Manel de "Cuinar és Generós"
a l' Eva de "El Cullerot Festuc"
a la Bea de "El Rincón de Bea"
a la Trotamundos de "Food and Cook"
a la Gemma de "La Cuina de Casa"
a la Txell i el Kike de "La Cuina Vermella"
a Miss Nono de "Love Food"
a la Dolça de "No tot són postres...a la Cuina"
a la Nuria de "Spanish Recipes"
a la Glòria i el Josep de "El Cafè de Nit"
a l' Enric de la "Samfaina d' Arts"

Un cop més gràcies a tots!


dilluns, 13 d’abril del 2009

Els dilluns llegums

Un dia a la setmana a casa mengem llegum, la que més ens agrada és la llentia, en totes les seves preparacions, ja sigui amb amanida per l' estiu, guisades per quan fa fred, en crema, o simplement passades per la paella amb una mica de ceba com acompanyament ràpid.

Les d' avui són guisades, però no porten gens de feina, i amb 20 minutets estan fetes, les podríem fer molt més elaborades i més potents de gust afegint costella, botifarra negra, cansalada i all, jo he preferit fer-les més lleugeres, però igualment gustoses amb les herbes aromàtiques que sempre donen un toc especial als guisats.









LLENTIES LLEUGERES

Ingredients:

400 gr de llenties ja cuites
1 ceba mitjana
1 xoriçet
1 botifarra
1 pastanaga
una mica de brou
llorer
romaní - farigola
pebre
2 tomàquets ratllats
opcional: 1 gra d' all picat


Com es preparen:

1- En una cassola, sofregim la ceba ja tallada (també hi podem afegir un gra d' all) i posem una mica de sal, pq sui la ceba, afegim també la pastanaga (en aquesta ocasió, vaig posar la que havia sobrat de la verdura de fer el caldo) afegim la botifarra tallada a trossets, la fulla de llorer, el romaní i la farigola, sofregim.

2- Tot seguit afegim el tomàquet ratllat, i donem un parell de voltes perquè s' evapori una mica l' aigua, i afegim una mica de pebre, i brou (si ens agraden més caldoses, afegirem més brou) al cap d'un minuts afegim les llenties, i deixem coure 5 minutets, perquè agafin gust i ja estan llestes per servir.

3- Com en tots els guisats, si es fa d' un dia per l' altre serà molt més gustós.


Espero que us agradi!




diumenge, 29 de març del 2009

Magdalenes Pim-Pam

En un post anterior ja vaig comentar que la coca de llimona és d' aquelles receptes fàcils on les hi hagi, i que admet moltes variacions, una d' elles són magdalenes de xocolata. Si voleu una recepta més elaborada d' aquesta petita delícia de procedència francesa podeu trobar-la al fantàstic bloc de la Gemma de La cuina de casa, hi ha un enllaç amb trucs i consells d' allò més interessant. Les "originals" es fan a parts iguals d' ous, sucre, oli d' oliva i farina de blat, a part la mica de llevat.

Us adjunto també un link molt interessant sobre l' etimologia de la paraula magdalena.









MAGDALENES PIM-PAM



Ingredients:

1 iogurt natural sense sucre
3 ous
amb el mateix envàs del iogurt
1 mesura d' oli d' acidesa 0.4º
2 mesures de sucre
3 mesures de farina
1 sobre de llevat Royal
xocolata trossejada

panses i nous (si les volem farcir de fruits secs)


Com es preparen:

1- Posem el forn a escalfar a uns 180-200ºC a dalt i abaix.

2- En un bol, posem tots els ingredients, el ous, el iogurt, la mesura d' oli, les dues mesures de sucre i les tres de farina i el sobre de llevat. Amb l' ajuda d' unes barilles ho treballem fins obtenir una massa ben fina, homogènia i sense grumolls.

3- Aboquem la massa fins una mica més de la meitat de les cassoletes i hi afegim els trossets de xocolata ho posem el forn amb escalfor només abaix, quan hagin pujat al cap d'uns minuts, posem el gratinador, i sense deixar de vigilar esperem a que agafin una mica de color.

Nota: Un cop cuites les podem banyar amb una mica de xocolata de cobertura i ja estaran llestes per servir i menjar.

Espero que us agradi!

diumenge, 22 de març del 2009

2 en 1

Aquest plat em recorda la meva amiga Mònica, el primer cop el vàrem fer juntes, en una de les nostres trobades de "cuinetes" i ara sempre que el faig me'n recordo d' ella, és un 2 en 1, perquè tens el primer, el segon i l' acompanyament tot junt, però no barrejat.

Aquesta vegada no vaig coure-ho amb el wok, sinó amb una paella convencional, el resultat però va ser quasi el mateix, les verdures un pel més fetes, i sense la textura tan cruixent del wok, però igualment bo.

El secret: tallar les verdures en juliana.










ARRÒS, VERDURES I POLLASTRE

Ingredients:
(per 2 persones)

1/2 carbassó
1/2 porro

1 pastanaga

6 puntes d' espàrrec
5 mongetes tendres

un bon grapat d' espinacs frescos

150 gr. arròs basmati

2 filets de pollastre

oli

sal

salsa de soja
llorer
grans de pebre


Com es prepara:

1- En una cassó, posem aigua a bullir, amb sal, una fulla de llorer, i uns grans de pebre, quan arrenqui el bull, tirem l' arròs i deixem coure 10 min. Seguidament el refredem i el reservem.

2- Tallem totes les verdures en juliana, escalfem la paella, i quan és ben calenta, i afegim una mica d' oli, saltegem les verdures prèviament salades, menys els espinacs que els posarem a l' ultim moment, quan ja siguin quasi fetes, afegim el pollastre, i quan ja es quasi cuit hi afegim els espinacs i un rajolí de salsa de soja al gust, a mi no m' agrada gaire fort, però va a gust de cadascú.


3- Per servir posem les verdures i al damunt el pollastre, servim l' arròs en un bol apart.


Espero que us agradi!


dimarts, 17 de març del 2009

Al bon temps...Albergínies

Tenia dues albergínies a la nevera i després de pensar en varies opcions des de la samfaina, a la truita passant per la mussaka o l' escalivada, m' he decantat per aquests senzill però deliciós acompanyament, ja que el solet, el bon temps i la caloreta m' hi ha fet pensar, i us preguntareu perquè, doncs perquè la Rosa, la meva sogra, a l' estiu les fa per picar amb una bona amanida de tomàquet de color de rosa, de l' hort de la Senyora Maria, aquestes albergínies un cop a taula son vistes i no vistes, són boníssimes, i em recorden a l' estiu, a Vacarisses, a la calma i el bon temps, així que les he batejat com...










"ALBERGÍNIES D' ESTIU"


Ingredients

2 albergínies petites o una de grossa
pernil dolç

formatge tallat prim

ou

farina
sal

oli



Com es preparen:


1- Tallem les albergínies en rodanxes, i les farcim amb el pernil i el formatge, posem una altra rodanxa al damunt i les salem.

2- Escalfem abundant oli en una paella, i mentre s' escalfa les arrebossem, primer la farina i despres l' ou, seguidament les fregim, les deixem reposar en un paper absorbent i ja estaran llestes per menjar.


Espero que us agradi!


dilluns, 9 de març del 2009

El millor regal...la família

El post d' avui és llarg, ja que en motiu del meu aniversari ahir vaig convidar la família a dinar a casa, vaig voler fer un menú d' aquells de quedar bé, així que anem per feina...

Després de gaudir del "savoir fer" del món blocaire he agafat diferents idees que m' han semblat fantàstiques per quedar d' allò més bé i impressionar als nostres convidats, algunes d' aquestes idees són de " El Cullerot Festuc de l' Eva, com per exemple presentar el menú per escrit i començar l' àpat amb uns deliciosos entreteniments o aperitius










MENÚ PLAT PER PLAT




1. ENTRETENIMENTS DE L' EVA

Les receptes del aperitius estan extretes íntegrament de "El Cullerot Festuc"

1a - GAMBA AMB TRANSPARÈNCIA





Ingredients:

8 gambes
Brou: aigua, pebre, llorer

4 fulls de gelatina
oli


Com es prepara:


  1. Posar en una paella oli juntament amb els caps i les clòfies de les gambes, i deixar que redueixi.
  2. Fer un brou curt amb els ingredients i escaldar les gambes.
  3. Diluir els fulls de gelatina amb el brou curt i distribuir en un motlle tipus glaçonera. Disposar al mig una gamba i deixar refredar a la nevera.
  4. Per servir, posar-ho a sobre d'una cullera i decorar amb l'oli de gambes.

1b - CULLERETA D' ESCOPINYES AMB CÍTRICS






Ingredients:


1 llauna d'escopinyes

taronja

llimona

pebre

oli d'oliva


Com es prepara:
  1. Fer una vinagreta amb el suc de les escopinyes, l'oli i el pebre.
  2. Tallar a pèl els grills de la taronja.
  3. Presentar unes quantes escopinyes, amb la taronja i una mica de vinagreta. Decorar amb pell de llimona.

1c - CREMA DE MELÓ AMB CRUIXENT DE PERNIL
(la varem adaptar al nostre gust)





Ingredients:


1 meló
2 llesques de pa de motlle sense crosta
1 cullerada de vinagre de xerès
oli d'oliva
sal, pebre blanc, fulles d'alfàbrega i menta
pols de pernil cruixent
sal Maldon


Com es prepara:
  1. Triturar el meló, el pa unes fulles d' alfàbrega i menta fins que quedi una crema ben fina, afegir el vinagre, el pebre i l' oli.
  2. Per la pols de pernil, posar al grill unes làmines de pernil. Quan estiguin ben cruixents, picar-les amb un ganivet.
  3. Repartir la crema en bols, empolvorar amb la pols de pernil i una mica de sal Maldon i decorar amb una fulla d'alfàbrega.

2. CREMA DE CARBASSA AMB TORRADETA, FOIE I REDUCCIÓ DE VINAGRE BALSÀMIC DE MÒDENA





Ingredients:

1 kg de carbassa

2 porros

1 patata grossa

2 pastanagues

brou de pollastre

oli,sal, pebre


- Per decorar:


daus de foie mi cuit
reducció de vinagre balsàmic de Modena (l' he comprat fet)

sal maldon

cibulet


- Com es prepara:

1- En un olla, sofregim el porro, la carbassa, la pastanaga i la patata tot tallat a daus, afegim una mica de sal.
2- Quan les verdures ja han suat una miqueta, afegim el brou i deixem coure fins que les verdures siguin cuites.
3- Triturem les verdures i perquè ens quedi una crema més fina per presentar la passem pel colador xinès, si volem hi podem afegir un rajolí de nata i pebre.
4- Al moment de servir, servim els plats amb la crema, la torradeta, el daus de foie lleugerament marcats a la paella, la reducció de vinagre, el cibulet, un rajolí d'oli i els cristalls de sal Maldon.



3. FILET DE VEDELLA
AMB CEBETES, CEPS I REDUCCIÓ DOLÇA D' OPORTO



Nota: Per aquest plat recomano tenir la guarnició preparada amb antelació, els filets els tindrem fora la nevera una estona abans de servir, d' aquesta manera la carn no queda freda de dins si la coem al punt.


Ingredients:

- Per la carn:

8 Filets de vedella de 3 a 5 cm de gruix
sal Maldon

- Per la guarnició de ceps:

sal

ceps trossejats
oli

- Per la guarnició de cebes:

1/2 kg cebetes franceses
mantega

1 cullerada de sucre
1 mica de Flor de sal de la Camargue (jo hi he posat Maldon)
Aigua
Vi d' Oporto
Vinagre de Módena


- Per la reducció d' Oporto:

(també es podria fer amb Pedro Ximenez, us adjunto un link, on està explicada l' elaboració)
500 cc d' Oporto

4 cullerades de sucre
una mica d' aigua

mantega

Com es preparen les guarnicions:

- Guarnició de ceps:


Fregim els ceps trossejats a foc ben viu amb una mica d' oli, sal
i pebre i reservem


- Les cebetes franceses:

He seguit aquesta recepta de I+D en mi Cocina.
No us escric la recepta p
erquè al bloc queda molt ben explicada amb un pas a pas.

- La reducció d' Oporto:

En un cassó posem el sucre, la mantega i el vi, i deixem reduir a foc baix fins obtenir una textura de caramel (aquest procés dura ben bé unes 2 hores), de tant en tant remenem per barrejar bé el sucre amb el vi, si quedés massa espesa un cop es refredi hi afegiríem una mica d' aigua

- Per muntar el plat:
Afegeix una imatge
Al moment fem els filets a la planxa amb una mica d' oli, posem el filet al plat i sal Maldon pel damunt, posem la guarnició, les cebetes, i els ceps, i acabem amb la reducció de vi, podem donar-hi un toc de color, amb cibulet.


4. VOL-AU-VENTS FARCITS DE CREMA PASTISSERA I FRUITA AMB XOCOLATA CALENTA



Ingredients:

8 vol-au-vents (us adjunto el pas a pas de la Su de Webos Fritos, per si us animeu a fer la vostra pròpia pasta de full)
1 kiwi

maduixes
1 plàtan

Xocolata de postres per fondre

Almívar (opcional)
Fulles de menta


- Per la crema pastissera:

500 cl de llet
100 g de sucre
1 canó de canyella
pell de llimona
4 rovells d'ou
40 g de farina de blat


Com es prepara:


Per fer la crema pastissera, poseu en un cassó 400 ml de llet, canyella, la pell de llimona i sucre al foc. Per una altra banda, barregeu la resta de la llet amb els rovells i la farina de blat en un bol. Quan la llet estigui a punt d'arrencar el bull, retireu la pell de llimona i la canyella, i afegiu-hi la barreja de llet, rovells i la farina de blat. Quan espesseixi traieu-la del foc i deixeu-la reposar ben tapada.


Per muntar el plat:

- En un plat, posem un vol-au-vent, i el farcim amb una mica de crema, posem les fruites tallades a trossets (si les volem tenir preparades amb antelació, les haurem reservat cobertes amb suc de taronja, i haurem d' escórrer el suc) si volem ho pintem amb una mica d' almívar i decorem amb xocolata desfeta i una fulla de menta

Espero que us agradi!