L' altre dia tot tornant cap a casa em van venir una ganes enormes de menjar algun plat d' aquests de forquilla i ganivet d' aquests de sucar-hi pa, potser són ganes de fred i de tardor, que per fi sembla que comença a treure el nas.Vaig dubtar entre mandonguilles i fricandó i finalment em vaig decidir per les tant apreciades boletes casolanes. Les vaig fer d' allò més senzilles i acompanyades per uns pèsols que la meva filla, com sempre, es va encarregar d' anar separant amb molta cura.
Ella i els pèsols de moment no es tenen gaire estima, però espero que algún dia puguin arribar a ser bons amics ;)
MANDONGUILLES CASOLANES
Ingredients:
600 gr de trinxat de porc
1 gra d' all
julivert
1 ou
pa sec del dia anterior
tomàquet triturat
1 ceba
un bon grapat de pèsols (en el meu cas eren congelats)
1 rajolí de vi negre
sal
sucre moreno
1 polsim de canyella
oli
farina per arrebossar
una mica d' aigua o brou suau
pebre negre
orenga
Com es preparen:
1- En un bol posem la carn picada, el gra d' all picat ben petit, julivert, l' ou i el pa sec del dia anterior rallat, amb les mans o amb una forquilla ho barregem bé.
2- Fem boletes de la mida desitjada i les enfarinem, en una paella amb oli abundant les fregim una mica, les reservem.
3- En una cassola fem un sofregit amb la ceba i el tomàquet, rectifiquem de sal i pebre, hi afegim una mica de sucre, orenga i un polsim de canyella, quan gairebé estigui el sofregit hi afegim els pèsols congelats, el brou i les mandonguilles i ho deixem coure tot junt a foc baix entre 20-30 min.
Espero que us agradi!
15 comentaris:
És veritat que ara amb el fred aquests plats ja vénen molt de gust... i amb els pèsols són més bones, segur que a la teva filla al final li agradaran ;)
Tinc pendent un post d'unes mandonguilles, però veient aquestes..quasi que no el penjo!
Ptnts
A casa les mandonguilles desapareixen, també sense cap entrebanc, com a la teva filla.
Petons
La teva foto fa ganes de menjar mandonguilles AMB PÈSOLS!!!. A mi, quan era petita, tampoc m'agradaven, però ara sí, per tant, no desesperis amb la teva filla, je, je.
Quin plat més bo! I que de gust bé ara amb el fred que fa a Terrassa (bé, i a la resta de Catalunya!).
Entenc perfectament la capacitat de la teva filla de separar pèsols, jo tinc dos fills que també són uns grans experts en la matèria!!
Molts petons!
Les mandonguilles son un dels plats preferits del Riqui...millor que no vegi aquesta entrada pq em demanarà que li prepari...xo ell igual que la teva filla, separaria les pèsols...ja veus...jo tinc nens grans! :)
Petunets,
Eva.
Quina pinta més deliciosa tenen aquestes mandonguilles! si que vénen de gust, si. Jo hi poso xampinyons també a la salseta.
petons!
Molt Bones Festes i que el 2010 us prepari moltes sorpreses agradables i els vostres somnis s'acompleixin.
Petonets!
La veritat es que tenen una careta...han d'estar bonísimes. A la meva filla i a mi ens agraden molt.
Bon Nadal i que el 2010 us deixi lo millor.
Petonets i una abraçada.
oooohhhh! mandonguillesssss
Crec que es un plat per petits i grans, fan hivern i festa!
Hola Beth, vaja recepta bona vas preparar...la foto m´agrada moltíssim...com t´ho fas per aquest fons tan negre? és espectacular...petonets i feliç any nou
Amb el fred que fa aquests dies aquests son del plats que venen de gust!
Que bo!
Molt bona entrada al nou any!
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i bona entrada d' Any, amb una mica de retard :P
Mª Jose, doncs no t' ho creuràs, pq la veritat és que no té cap secret aquest, les cadires que tinc a la cuina són negres, així que les aprofito pq em facin de fons, presento el plat a la taula i ho enquadro pq em quedi el fons de la cadira al darrera, ja ho veus no hi ha cap muntatge!!
Un petó! Beth
no t'ho creuràs, però a casa,aquesta història de desamor amb els pèsols, després de llegir uns quants cops el conte de "la princesa i el pèsol" va anar desapareixent mica a mica... segurament va ser casualitat ... o no?.. per les mandongulles, no s'estan de contes
I pensar que a la meva filla només li agraden els pèsols i les carxofes! De totes les altres verdures en menja però arrufant el nas ( i no parlo d'una nena parlo d'una teenager, pesadíssima en segons quines coses del menjar com són el peix i les verdures)
M'agrada la recepta i ara que comencen a veure's pèsols frescos, perfecte!
PTNTS
Dolça
Publica un comentari a l'entrada