dissabte, 20 de juny de 2009

La Cuina dels Records

El meu avi Isidro era un amant del bons aliments i del bon menjar, i va fer sort de tenir al seu costat la meva àvia Rosa una cuinera d' aquelles que vivia amb passió l' amor per la bona cuina, m' encantava ser al seu costat mentre trastejava per la cuina, i jo li anava fent preguntes mentre ella pacientment em donava detalls de tots els passos. Les seves receptes van passar a la meva mare i a la meva tieta i de rebot a mi i a les meves cosines. Es tradició a casa fer les Galtes de Porc, les faves a la Catalana o el Cabrit al forn, tal i com els feia la meva àvia, el Fricandó amb Moixernons o els Calamars Farcits, el Llagostins de Cap d' any o els tan esperats canelons de Sant Esteve, i que dir de la Paella, que com la de la meva àvia no n' he menjat mai més cap. El destí, però, ha volgut que el meu sogre es digui Isidro, la meva sogra Rosa, i faci una paella que res té a envejar a la de la meva àvia, té una mà d' or per la cuina.

Però jo quan era petita em delia per les seves receptes més senzilles, com la truita de patates o la col-i-flor bullida amb patates, si, si una nena menjant col-i-flor, qui ho hauria de dir, però és que tot el que tocava ho convertia en delícia, des de les patates bullides fins el cogombre amanit tallat en rodanxes ben fines. I jo que per menjar era un desastre, amb el meu avi fèiem carreres per veure qui acabava abans i deixava el plat més net, evidentment ell sempre em deixava guanyar, però mai he conseguit deixar el plat tan net com el seu, tenia la mà trencada sucant pa (i pelar la poma, sense que se li trenqués la pell, m' encantava veure com ho feia). Amb aquesta recepta d' avui el meu avi disfrutava com un nen amb sabates noves i he de dir que tot i la seva senzillesa és un plaer pels sentits.

Truita de Fines Herbes
(és el nom que li va posar el meu avi)

Ingredients:

1 ou (el meu és de la Senyora Maria de Vacarisses )
1 gra d' all petit
julivert del meu pati
oli (per mi el millor és el de Baena, però això va a gustos)
sal
1 llesca de pa de pagès
1 tomàquet de penjar

Com es prepara:
1- Suquem el pa amb el tomàquet i amb un bon raig d' oli i el reservem.
2- Posem una paella a escalfar amb una mica d'oli, molt poc, una truita oliosa, per mi no és una bona truita.
3- Deixatem l'ou, afegim el gran tallat ben petit, el polsim de sal i el julivert ben picat, ho barregem tot bé, i ho aboquem a la paella. A foc lent deixem que qualli una mica l' ou, i l' anem doblegant amb molt de compte, el secret perquè quedi esponjosa, es fer-la a foc ben baix. Pel meu gust una bona truita ha de ser una mica crua, però això també va a gustos.
4- Un cop feta la posem damunt del pa i ja està llesta per disfrutar-la.


Espero que us agradi!



15 comentaris:

Maria ha dit...

Carai, això sí que és una senyora truita.. A mi em queden ben planes.. Que vol dir deixatar l'ou?

La cuina vermella ha dit...

Quin estilàs que tens alhora de fer truita, a mi em passa com a la Maria, quin post més bonic estimada.

Gemma ha dit...

Jo també prefereixo les receptes senzilles... són les que donen més bon resultat. I un bon exemple és aquests deliciosa truita de fines herbes, que amb una bona torrada sucada amb tomàquet es converteix en el millor sopar del món :)

Marta ha dit...

...a vegades el més sencill és el que més anyores quan estàs a fora...una truita i un bon pà amb tomàquet...és una d'elles!
Ptnts

Glòria ha dit...

Amb aquest post, amb un repàs a tots aquests plats tan tradicionals de la nostra cuina, m'has fet recordar la meva infantesa. Quan era petita, no m'agradaven els pèsols i si la meva mare en posava a l'arròs, jo els apartava tots, ara, això sí, si menjava arròs a casa de la meva àvia Antònia, me'ls menjava tots i que bons que els trobava!. Quins records!.

Fins aviat

Maria Dolores ha dit...

Menjar una truita com la teua amb pá per a mi es de lo milloret.

somaral ha dit...

Hola,
no et coneixia...
m'ha encantat la teva història, quins records dels nostres avis oi?
La meva avia era molt bona repostera cassolana i mai he pogut fer com ella moltes receptes tot i que me les va donar.
salutacions

Dolça ha dit...

Quina recepta més de cada dia! I PER AIXÒ NO DEIXA DE SER UNA DE LES PREFERIDES DE TOTHOM.
PTNTS
Dolça

Miss Nono ha dit...

Beth m'ha encantat llegir el teu text. Quins records, no? a vegades m'agradaria tornar cap enrere i potser aprofitar millor algunes coses que deixes pasar quan ets petita i no valores prou llavors(aix ja em poso tonta).

Per cert, quina truita més maca! quina forma més perfecte.

Petons!

illetapitita ha dit...

M'encanta!
ben senzill i és de les coses més bones que hi ha!
Una abraçada!

Mercè ha dit...

Beth, això sí que és una truita!! Com ho has fet perquè t'hagi quedat tan ben plegadeta? :) El teu avi com en sabia de vendre un plat ben senzill! ;)
Petons!

TROTAMUNDOS ha dit...

Estas recetas sencillas son una autentica delicia, sin duda son éxito asegurado, muy bueno.

Besotes.

manel ha dit...

veient el títol, primer he pensat que era el que els francesos anomen 'omelette aux fines herbes', però veig que és força diferent. no n'he menjat mai però em sembla senzilla però genial.
per cert, a l'hora de deixatar l'ou, ets partidaria de fer-ho molt o molt poc? jo crec que cal deixatar molt i fort perquè entri aire i així queda la truita meés esponjosa, però en una de les seves classes, el david lienas em va dir que no, que per ell queda millor deixatant ben poc, només per barrejar el rovell i la clara.

La Llibreta Viatgera ha dit...

Maria, vol dir el mateix que batre...el secret és fer-la o foc baix ;)

Vermells, vaig tenir un bon mestre amb les truites....bonics records els que tenim de petits!

Gemma, és un dels meus plats preferits, la truita!

Marta, ja tens raó, el més senzill per mi és el més bo!

Glòria, em sembla que tots ho hem fet això, el menjar de les àvies és màgic!

Maria Dolores, i que n' és de bona la truita!

Somaral, costa fer les receptes com les recordem de petits, però penso que quan siguem àvies els nostres nets pensaran el mateix de nosaltres!!

Dolça, fàcil i un plaer degustar-la per sopar...

Miss Nono, els records de quan som petits són els millors...ai, ai, que em faràs plorar!!

Illeta, les truites són delicioses, i sobre el pa amb tomàquet, mmhhh no tinc paraules!!

Mercè, primer escalfo la paella a foc fort i quan vaig a tirar-hi l' ou l' abaixo al mínim i deixo que es faci a poc a poc, la plego 3
vegades, la deixo una mica crua de dins pq quedi més esponjosa!!

Trota, ya lo dicen menos es más!

Manel, no conec aquesta truita hauré de veure com es fa...jo el deixato molt poc, just per barrejar el rovell i la clara, però va a gustos!!

Un petó! Beth

María Lunarillos ha dit...

Precioso blog. Deliciosa tortilla.

Un beso.