dilluns, 14 de desembre del 2009

Una de cassola

L' altre dia tot tornant cap a casa em van venir una ganes enormes de menjar algun plat d' aquests de forquilla i ganivet d' aquests de sucar-hi pa, potser són ganes de fred i de tardor, que per fi sembla que comença a treure el nas.

Vaig dubtar entre mandonguilles i fricandó i finalment em vaig decidir per les tant apreciades boletes casolanes. Les vaig fer d' allò més senzilles i acompanyades per uns pèsols que la meva filla, com sempre, es va encarregar d' anar separant amb molta cura.

Ella i els pèsols de moment no es tenen gaire estima, però espero que algún dia puguin arribar a ser bons amics ;)

















MANDONGUILLES CASOLANES


Ingredients:


600 gr de trinxat de porc

1 gra d' all
julivert

1 ou

pa sec del dia anterior

tomàquet triturat

1 ceba

un bon grapat de pèsols (en el meu cas eren congelats)

1 rajolí de vi negre

sal

sucre moreno

1 polsim de canyella

oli

farina per arrebossar

una mica d' aigua o brou suau

pebre negre

orenga


Com es preparen:


1- En un bol posem la carn picada, el gra d' all picat ben petit, julivert, l' ou i el pa sec del dia anterior rallat, amb les mans o amb una forquilla ho barregem bé.


2- Fem boletes de la mida desitjada i les enfarinem, en una paella amb oli abundant les fregim una mica, les reservem.


3- En una cassola fem un sofregit amb la ceba i el tomàquet, rectifiquem de sal i pebre, hi afegim una mica de sucre, orenga i un polsim de canyella, quan gairebé estigui el sofregit hi afegim els pèsols congelats, el brou i les mandonguilles i ho deixem coure tot junt a foc baix entre 20-30 min.


Espero que us agradi!

15 comentaris:

Gemma ha dit...

És veritat que ara amb el fred aquests plats ja vénen molt de gust... i amb els pèsols són més bones, segur que a la teva filla al final li agradaran ;)

Marta Padenous ha dit...

Tinc pendent un post d'unes mandonguilles, però veient aquestes..quasi que no el penjo!
Ptnts

Fem un mos ha dit...

A casa les mandonguilles desapareixen, també sense cap entrebanc, com a la teva filla.
Petons

Glòria ha dit...

La teva foto fa ganes de menjar mandonguilles AMB PÈSOLS!!!. A mi, quan era petita, tampoc m'agradaven, però ara sí, per tant, no desesperis amb la teva filla, je, je.

Cuinetes ha dit...

Quin plat més bo! I que de gust bé ara amb el fred que fa a Terrassa (bé, i a la resta de Catalunya!).

Entenc perfectament la capacitat de la teva filla de separar pèsols, jo tinc dos fills que també són uns grans experts en la matèria!!

Molts petons!

El cullerot Festuc ha dit...

Les mandonguilles son un dels plats preferits del Riqui...millor que no vegi aquesta entrada pq em demanarà que li prepari...xo ell igual que la teva filla, separaria les pèsols...ja veus...jo tinc nens grans! :)
Petunets,
Eva.

Unknown ha dit...

Quina pinta més deliciosa tenen aquestes mandonguilles! si que vénen de gust, si. Jo hi poso xampinyons també a la salseta.
petons!

maragda ha dit...

Molt Bones Festes i que el 2010 us prepari moltes sorpreses agradables i els vostres somnis s'acompleixin.
Petonets!

joana08 ha dit...

La veritat es que tenen una careta...han d'estar bonísimes. A la meva filla i a mi ens agraden molt.
Bon Nadal i que el 2010 us deixi lo millor.
Petonets i una abraçada.

la vella carmanyola ha dit...

oooohhhh! mandonguillesssss

Crec que es un plat per petits i grans, fan hivern i festa!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Hola Beth, vaja recepta bona vas preparar...la foto m´agrada moltíssim...com t´ho fas per aquest fons tan negre? és espectacular...petonets i feliç any nou

illetapitita ha dit...

Amb el fred que fa aquests dies aquests son del plats que venen de gust!
Que bo!
Molt bona entrada al nou any!

La Llibreta Viatgera ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i bona entrada d' Any, amb una mica de retard :P

Mª Jose, doncs no t' ho creuràs, pq la veritat és que no té cap secret aquest, les cadires que tinc a la cuina són negres, així que les aprofito pq em facin de fons, presento el plat a la taula i ho enquadro pq em quedi el fons de la cadira al darrera, ja ho veus no hi ha cap muntatge!!


Un petó! Beth

Alfons ha dit...

no t'ho creuràs, però a casa,aquesta història de desamor amb els pèsols, després de llegir uns quants cops el conte de "la princesa i el pèsol" va anar desapareixent mica a mica... segurament va ser casualitat ... o no?.. per les mandongulles, no s'estan de contes

No tot són postres ha dit...

I pensar que a la meva filla només li agraden els pèsols i les carxofes! De totes les altres verdures en menja però arrufant el nas ( i no parlo d'una nena parlo d'una teenager, pesadíssima en segons quines coses del menjar com són el peix i les verdures)
M'agrada la recepta i ara que comencen a veure's pèsols frescos, perfecte!
PTNTS
Dolça