dimarts, 1 de desembre del 2009

Pastís màgic per una vetllada màgica

Quan una vetllada s' allarga més enllà del que seria estrictament normal o necessari, és senyal que hi ha alguna cosa que funciona i que funciona d' allò més bé, i això és el que ens va passar el dia que vàrem anar a dinar a casa dels "Mañus", així és com anomenem amb tot el carinyo del món, als pares de la Berta, la inseparable amiga de la nostra filla Júlia.

Ens assentàvem a dinar a les dues del migdia i arribàvem a casa a les 11 de la nit, amb la sensació que el dia se'ns havia quedat curt.

Quan un va de convidat valora molt l' esforç dels amfitrions i així ho volem agrair als nostres amics, el Ramon i la Ma. Àngels que ens van sorprendre amb un fantàstic aperitiu farcit de plats preparats amb tot luxe de detall i d' una qualitat excel·lent, començant pel sempre valorat pernil ibèric tallat de manera perfecte, l' amanida amb pinyons, formatge de cabra, tomàquets i vinagreta de vinagre de Mòdena era deliciosa; el foie, el pastís de tonyina i un llarg etcètera.

I de segon i per estar a l' alçada del que havia estat la prèvia, unes fantàstiques gambes al forn de llepar-se'n els dits. Jo em vaig oferir a portar les postres, com a mostra de l' agraïment de tant amable convit.

Volia quedar d' allò més bé i portar unes postres diferents que portessin xocolata i de seguida que vaig veure aquesta proposta de la Mercè de Cuina per Llaminers m' hi vaig llençar de cap.

El flawnie, ja només el nom em va cridar l' atenció i la preparació em va semblar d' allò més senzilla.

Vaig encertar de ple va quedar boníssim i vàrem gaudir d' allò més! No us escric la recepta perquè la vaig fer exactament com explica la Mercè aquí.

Moltes gràcies amics pel dia fantàtic que vàrem passar en companyia!




PD: perdoneu que la foto sigui de tan mala qualitat (la vaig fer amb el mòbil i va quedar fatal, fallo meu, no tenia la càmara) però tenia moltes ganes d' agrair a la Maria Àngels i el Ramon la seva invitació, així que no m' ho he pensat dues vegades al' hora de fer l' entrada, encara que la foto sigui nefasta!





10 comentaris:

starbase ha dit...

No importa la foto, aquest post no va del pastís. Em sembla. :-)

El cullerot Festuc ha dit...

Segur que el Ramon i la Mª Àngels deurien alucinar amb aquest flawnie (em va encantar el nom amb que la Mercè el va batejar!). Aquest pastís és molt bo, les meves nebodes que els hi encanta el flam i la xoco van alucinar quan els hi vaig fer!
Ben curiós que ja tant petits tinguin tan bons amics, oi? i quina sort que els pares també tingueu aquesta química... ;)
Petuents,
Eva.

Marta Padenous ha dit...

L'estima que transmet val per la foto!
Ara me'n menjaria un tall!!!
Ptnts

Mercè ha dit...

Beth, quin post d'agraïment més bonic que els hi has fet al Ramon i la Mª Àngels! :)
Aquestes postres és d'aquelles que tant agrada a petits com a grans, oi? :)
Petons!

Fem un mos ha dit...

Encara que la foto no et quedes gaire be, crec que el flawnic si, i si la trobada va ser d`allò mes profitosa que mes dona la foto.
Petons

illetapitita ha dit...

LA qualitat de la foto és el de menys, ens imaginem que et va quedar un Flawnie boníssim!
A mi m'encanten les vetllades que duren i duren i no acabaries mai, és senyal que estàs disfrutant plenament del temps i la companyia!
Una abraçada!

Unknown ha dit...

Hola a tots,
som el Ramon,la M.Àngels i la Berta, els del "flawnie". Primer de tot comentar-vos, com ja imaginareu, que el "flawnie" va ser amb diferència el millor plat de la trobada. Només voliem dir que, pels que no la conegueu, a part d'una exel.lent cuinera, és una persona fantàstica amb una familia (en Miqui i la Júlia)ensisadora. De veritat que, els que els coneixem tenim molta molta sort. Com veieu estem emocionats. Bon Nadal a tothom!!!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Quina entrada més maca, no hi ha res com tenir bons amics i poder ocmpartir amb ells aquestes cosetes...segur que tot va ser boníssim i qualsevol recepta de la Mercè és un èxit segur...petonets

Gemma ha dit...

És d'aquells pastissos soprenents, tan per la forma de cocció com pel resultat... una vetllada ben màgica i bonica!

La Llibreta Viatgera ha dit...

Em sembla que tens raó ;)...

Eva, la veritat és que ha estat una sort, la química va ser des del primer moment i sembla que cada vegada va a més...

Marta, ens va fer molta il·lusió la invitació i els ho volíem agrair d' alguna manera...

Mercè, creu-me q el post s' ho valia!! El pastís és boníssim i això que a mi el flam ni fu ni fa...però la combinació és la bomba, em va encantar!!

Fem un mos., com diu l' starbase, el pastís era l' excusa per fer l' entrada al bloc!!

Illeta, si et dic que cada vegada q quedem ens passa el mateix, la setmana hauria de ser al revés, 5 dies de festa i dos de treballar, pq de vegades ens falten hores, per parlar de tot el q volem, i anar a tots els llocs q ens proposem...són una família encantadora...

Mª Angels, Ramon i Berta, perdoneu-me q us digui q estic totalment en desacord amb el q diuen, el millor de la trobada va ser la vostra companyia AMB DIFERÈNCIA. el dinar va se deliciós, llàstima que els dies no tinguin 48 hores per poder estar al vostre costat!! Us estimem!!

Mº Jose, de fet el millor de la vida són els amics!! Quan he de quiedar bé, sempre passo pel bloc de la Mercè o pel de la Gemma.

Gemma, les teves postres, també son sempre un èxit!! El que m' agrada d' aquest és que és molt, molt senzill!! La vetllada és d' aquelles q no s' obliden!

Un petó!
Beth