Aquesta recepta és especial. Gràcies a la Naoko, la dona del nostre "germà gran" Bernat, vaig fer tiramisú per primera vegada, la primera vegada que la vaig veure, i la primera vegada que va venir a sopar a casa. Jo sense forn, i amb uns amics tan especials a sopar.Em vaig arriscar molt aquell dia, no s' ha de fer mai provar receptes noves quan han de venir convidats.
El tiramisú d' avui és pel meu germà, fa temps que me'l demanava... Com que la primera vegada el vaig fer sense ou, (a l' estiu i en cru em feia una mica de por) va agradar molt, doncs sempre més l' he fet d' aquesta manera, tot i que sé del cert, que res té a veure amb l' original de la regió del Veneto i que data dels anys 50.
TIRAMISÚ "MY WAY"
Ingredients:
24 melindros o pa de pessic cassolà2 terrines de mascarpone de 250 grs
1 rajolí de nata líquida
xocolata negra per ratllar
cafè soluble
aigua
Opcional: un rajolí de licor (per barrejar amb el cafè)
Com es prepara:
1- Preparem amb aigua natural un cafè soluble força carregat.
2- En un bol treballem el mascarpone barrejat amb el sucre i un rajolí de nata líquida.
3- En una safata disposem els "melindros" prèviament sucats amb el cafè, amb molt de compte perquè no es trenquin. Si volem podem donar forma a la base de melindros amb un cèrcol per presentar-lo en una copa transparent o en racions individuals, per exemple.
4- Un cop tenim la base feta, aboquem la meitat de la crema de mascarpone.
5- Ho cobrim amb el cacau amarg en pols
6- Fem una segona capa de "melindros"
7- Aboquem la resta de crema de mascarpone
8- Ho tornem a cobrir amb cacau.
9- Ho deixem reposar a la nevera almenys unes 12 hores, jo sempre el deixo tota una nit a la nevera.
10- Decorem amb xocolata negra ratllada, i servim ben fred.
Nota: El Tiramisú original, es fa amb ous batuts amb sucre, "melindros secs" anomenats savoiardi i Amaretto (licor d' albercoc i ametlles) o Marsala, diria que hi ha tantes receptes diferents com italians a Itàlia!
Espero que us agradi!
Kiniitte moraeruto ureshi desu (Bernat, gràcies per la traducció al japonès!)
7 comentaris:
Beth, una presentació del tiramisú ben original!! La teva cunyada deu estar ben contenta que li hagis dedicat una recepta a ella! ;) Petons!
Caram Beth quina sorpresa! Jo ni ho sabia que la Naoko et va dir com fer tiramisu. Li ha fet molta il.lusio. Arigatogasaimasu (moltes gracies)
Me liat jo sol, l'anomin aquest soc el Bernat, el "germa gran" que de fet es un titol honorific.
Beth, fantàstic tiramisú!!! I encara que no sigui l'original, segur que estava deliciós!!!!
Petunets,
Eva.
Una versió molt particular i molt vistosa del clàssic tiramisú! I m'encanta el nom que li has posat je je je...
com diu la Naoko: arigatogasaimasu! muac!
Mercè, a part d' original, és molt pràctic per servir-lo. Si la Naoko va estar molt contenta amb aquesta nom del postre!
Bernat, quina il·lusió que hagis entrat al bloc, hi hagis deixat un comentari, quina gràcia!!
Eva, si que estava bo...per ser que era fet a la meva manera, jeje!
Gemma, em feia gràcia posar-li aquest nom al postre, i la Naoko va estar molt contenta, poc que s' ho pensava tenir un postre amb el seu nom.
Parella, sort que el Bernat em va passar la traducció de seguida, em feia gràcia posar-ho en japonès, com un detall cap a la Naoko!
Un petó!
Beth
Publica un comentari a l'entrada