Tenia dues albergínies a la nevera i després de pensar en varies opcions des de la samfaina, a la truita passant per la mussaka o l' escalivada, m' he decantat per aquests senzill però deliciós acompanyament, ja que el solet, el bon temps i la caloreta m' hi ha fet pensar, i us preguntareu perquè, doncs perquè la Rosa, la meva sogra, a l' estiu les fa per picar amb una bona amanida de tomàquet de color de rosa, de l' hort de la Senyora Maria, aquestes albergínies un cop a taula son vistes i no vistes, són boníssimes, i em recorden a l' estiu, a Vacarisses, a la calma i el bon temps, així que les he batejat com..."ALBERGÍNIES D' ESTIU"
Ingredients
2 albergínies petites o una de grossa
pernil dolç
formatge tallat prim
ou
farina
sal
oli
Com es preparen:
1- Tallem les albergínies en rodanxes, i les farcim amb el pernil i el formatge, posem una altra rodanxa al damunt i les salem.
2- Escalfem abundant oli en una paella, i mentre s' escalfa les arrebossem, primer la farina i despres l' ou, seguidament les fregim, les deixem reposar en un paper absorbent i ja estaran llestes per menjar.
Espero que us agradi!
10 comentaris:
Doncs diga-li a la teva sogra que també faci un bloc, ja que, té unes receptes exquisides!
Ostres...la meva àvia de petita també me'n feia d'aquestes alberginies!!! ja no me'n enrecordava!!! Fa anys que no en menjo...n'hauré d'anar a comprar!!! ;)
Petuents,
Eva.
Les receptes que ens porten bons records m'encanten, sembla increïble com el gust i l'olor és capaç de transportar-nos en un moment a situacions i a llocs enyorats. Felicitats a la teva sogra per ser tan bona cuinera!
Beth, molt bona recepta!! Felicita a la teva sogra! I m'anoto la idea perquè tinc una albergínia a la nevera que ja sé què en faré! ;)
Petons!
Beth,
Les albergínies donen molt de joc i fetes d'aquesta manera, poden ser un bon acompanyament qualsevol estació de l'any.
Fins aviat
Ostres aquesta recepta la feia sovint i no sé perquè vaig deixar de fer-la.
Me l'has recordat per tan la faré ben aviat!
Salut!
Així les feia la meva mare i són boníssimes...ara m´has fet goleta, qualsevol dia en compro i les preparo...petonets!!!
Parella, és una gran cuinera, així que ja aniré posant més receptes seves. És molt atrevida ella, així que no m' estranyaria que ens sorprengués a tots amb el seu propi Bloc un dia d' aquests!
Eva, corre a fer-les que estan delicioses, a casa no en faig gaire sovint, pel tema fregit, però quan les fem, mmmhhhh no pararies!!
Gemma, a mi em passa tot sovint, de vegades les olors ens fan recordar coses que teníem ben oblidades. Ja li diré a la meva sogra que es farà molt contenta!!
Mercè, fetes així queden boníssimes, ja m' ho diràs!!
Glòria, a mi m' agrada molt l' albergínia, però encara m' agrada més quan a l' estiu anem a l' hort de la senyora Maria a collir-les, amb aquella flaire que fan, és una delícia!
Illeta, veus que bé, recordar petits plaers com aquests!
Maria José, veig que pel que aneu comentant és una recepta molt d' abans, una recepta de les àvies, que tan en saben de cuinar!
Un petó!
Beth
Que buena pinta tu receta de berengenas..!! me encantan hechas de todas las maneras, esta receta de tu suegra sin duda la copio..!!!!! yo últimamente las hago mucho al horno.. una receta de un amigo catalán..! simplemente se parten por la mitad, se les hacen unos cortes, sal pimienta, oregano y un chorrito de aceite, casi al final se les puede poner un poco de queso rallado.. están riquísimas también..!! saludos
"Curra", que buena idea asadas al horno, fácil y limpio como a mi me gusta, genial para acompañar!
Un beso!
Beth
Publica un comentari a l'entrada