Ara que ja estem instal·lats a la nostra nova llar se succeeixen mica en mica les trobades amb amics i familiars, en una d' elles uns magnífics amics nostres ens van fer un detall que ens va fer especial il·lusió.
És tradició que aquesta amiga nostra porti sal i oli als recents traslladats com a símbol perquè a la nova llar no falti mai el menjar. I aquí teniu la nostra cuina amb la sal i l' oli de l' "abundància".
Us he de dir, que la cuina ja fa dies que treu fum i que tinc un munt de receptes per explicar-vos, però fins fa poc no hem tingut connexió a Internet i és per això que feia dies que tenia el bloc parat.
El trasllat no ha sigut tant feixuc com ens pensàvem, i podria dir que ja estem 100% instal·lats, a excepció dels llibres que encara no han trobat la ubicació perfecte que es mereixen, però mica en mica tot va prenent forma i ja estem gaudint del tot de la nostra nova Llar.
Com podeu veure gaudim d' unes vistes privilegiades del centre històric de Terrassa, dos símbols inequívocs de la nostra ciutat la Torre del Palau, i el campanar del Sant Esperit , la recent inaugurada "Catedral" de Terrassa, és un privilegi viure al centre d' una gran ciutat, on un encara té la sensació de viure en un petit poble quan al matí ressonen les campanes.
És tradició que aquesta amiga nostra porti sal i oli als recents traslladats com a símbol perquè a la nova llar no falti mai el menjar. I aquí teniu la nostra cuina amb la sal i l' oli de l' "abundància".
Us he de dir, que la cuina ja fa dies que treu fum i que tinc un munt de receptes per explicar-vos, però fins fa poc no hem tingut connexió a Internet i és per això que feia dies que tenia el bloc parat.
El trasllat no ha sigut tant feixuc com ens pensàvem, i podria dir que ja estem 100% instal·lats, a excepció dels llibres que encara no han trobat la ubicació perfecte que es mereixen, però mica en mica tot va prenent forma i ja estem gaudint del tot de la nostra nova Llar.
Com podeu veure gaudim d' unes vistes privilegiades del centre històric de Terrassa, dos símbols inequívocs de la nostra ciutat la Torre del Palau, i el campanar del Sant Esperit , la recent inaugurada "Catedral" de Terrassa, és un privilegi viure al centre d' una gran ciutat, on un encara té la sensació de viure en un petit poble quan al matí ressonen les campanes.
14 comentaris:
Que la disfrutis molt la teva nova casa, que hi sigueu molt feliços. Un petó ben frot.
Beth, m'ha encantat el regal que us ha fet la vostra amiga...que bonic: sal i oli!!!! La cuina preciosa i les vistes genials!!! Ja etnim ganes de veure tot el que has cuinat!!!
Petunets i disfruteu de la vostra nova llar!
Eva.
Enhorabona per la vostra nova llar! Qué tot us vagi genial i la disfruteu a tope!.
Petonets.
Enhorabona pel trasllat, tens una cuina molt espaiosa! Ja tinc ganes de veure com treu fum :)
Una cuina amb molta llum natural..enveja sana!
Que ho disfruteu molt!
Ptnts
Enhorabona per la vostra nova llar i ja estem esperant les receptes dels plats que cuinaràs en aquesta cuina tan bonica!.
Felicitats per la nova casa! És molt maca i en un punt privilegiat! Devem ser practicament veïnes o almenys vivim totes dues al centre de Terrassa. Esperem veure ben aviat com treus rendiment d'aquesta magnífica cuina.
Una abraçada!
Felicitats per la nova llar! Espero que la disfruteu molt! :)
Ja tinc ganes de veure totes les coses que hi has preparat en aquesta cuina tan espaiosa! ;)
Petons!
benvinguda! esperem aquestes receptes amb impaciència ;)
molt maca la nova cuina!
Felicitats per la nova llar, i esperem las teves receptes amb la nova cuina
petons
Moltes gràcies pels vostres comentaris!!
Nuni, doncs estem al carrer de la Unió, i vosaltres?
Un petó!
Beth
PD: a partir d' ara no em podré conectar tan sovint, així que perdoneu-me si no deixo tots els comentaris que voldria!
Hola Beth! Perdona que no t'hagi contestat abans!
Nosaltres vivim al c/ Camí Fondo (Placeta Saragossa), o sigui que no estem excessivament lluny! Una abraçada!
ostres, beth, veig moltes coincidències entre la vostra nova llar i la meva. les vistes s'assemblen molt a les que tinc jo pel cantó del casc antic, i la meva cuina també és blanca i grisa, això sí, molt més senzilla i petita.
espero que en gaudiu molt i durant molt de temps.
una abraçada
Ei Nuni, i tant que estem a propet!!
Manel, jo tambe ho vaig pensar quan vaig veure les teves fotos...potser es q tenim els mateixos gustos, la teva vista és fantàstica, i la cuina no esta gens malament...
Un petó! Beth
Publica un comentari a l'entrada