Fa molts anys, que vaig fer per primera vegada la meva pròpia massa de pizza, recordo que vaig buscar diferents receptes, i finalment, vaig optar per fer la meva pròpia adaptació, potser he infringit les normes, si és que n' hi ha, en quant als ingredients bàsics, a com amassar, i als temps de repòs per poder obtenir, per dir-ho d' alguna manera, una Massa de Pizza "ortodoxa". La recepta que us presento és molt senzilla, sense complicacions. Amb el temps, i després de fer-ne infinitat de vegades he pogut anar afinant les quantitats fins obtenir una versió 2.0 de la massa primitiva millorada. No hi poso llevat, no hi poso sucre, ni mantega, no acostumo a treballar gaire la massa, i de vegades ni tan sols la deixo reposar gaire estona, espero no ofendre a ningú infringint tantes "normes" amb la meva modesta recepta, si és així accepto encantada qualsevol suggeriment al respecte.
I per si de cas, algú no s' atreveix amb la meva massa sense llevat us deixo l' enllaç al magnífic recull de masses i receptes de La Zuccheriera , i un enllaç a un article on es pot aprofundir una mica en la història d' un dels plats més internacionals de la cuina italiana.
LA MEVA MASSA DE PIZZA
Ingredients:
3 tasses de farina tipus esponja
una mica de farina per treballar la massa
1 tassa d' aigua tèbia
4 cullerades i una mica d' oli
una culleradeta de postres de sal
un drap de cotó
La podeu aromatitzar amb fulles d' alfàbrega picades
Com es prepara:
1- En un bol poseu la farina, la sal, l' oli i l' aigua.
2- Barregeu fins obtenir una massa que no s' enganxi als dits, poseu la massa sobre el marbre, prèviament enfarinat i treballar-la una estona amb les mans
3- Torneu a posar la massa al bol, i tapeu-la amb el drap de cotó, deixeu que reposi de 30min a dues hores.
4- Passada aquesta estona partiu la massa en 4 trossos, i estireu la part que hàgiu de consumir amb un corró, a mi m' agrada molt fina, això va a gustos , els trossos restants es poden congelar. Amb les quantitats que poso, surten 4 pizzes de mida mitjaneta.
5- Ja tindreu la massa apunt per farcir-la amb allò que us vingui de gust.
En aquesta ocasió, en vaig farcir dues, una amb pernil dolç, olives, bonítol, i formatge a part de la mozzarela, i una altra amb salmó fumat i formatge de cabra aquesta combinació és deliciosa.
En aquesta ocasió, en vaig farcir dues, una amb pernil dolç, olives, bonítol, i formatge a part de la mozzarela, i una altra amb salmó fumat i formatge de cabra aquesta combinació és deliciosa.
Espero que us agradi!
12 comentaris:
La cuina es tracta d'això: provar receptes i acabar fent la que t'agrada més, una mica d'aquí i una mica d'allà...
Les pizzes fetes a casa no es poden ni comparar amb les comprades, oi?
Beth, lo important és trobar la recepta que agradi a casa i si aquesta és la etva, de ben segur que serà boníssima!! Una pregunta, que és la farina tipus esponja??? on la compres???
Petunets,
Eva.
Genial!
Jo també faig les pizzes a casa sempre i no tenen res a veure amb les que es compren!
Una abraçada!
Les pizzes casolanes molt millor. Jo tampoc sé què és això de la farina d'esponja. On la compres?
Beth, jo tampoc hi poso mantega ni llevat a la pizza! La farina tipus esponja quina és? No n'havia sentit parlar mai!!
Molt bé! No hi ha res com una pizza feta a casa!
Petons!
La farina tipu esponja o fluixa, s' obté dels grans de blat més tous, produint una farina de textura més fina i suau que la normal. Aquest tipus de farina absorbeix més humitat que la farina normal (500ml d' aigua per cada kg de farina). Realment no és la farina més indicada per fer masses de pa o massa de pizza gruixuda i no cruixent, sinó que és més indicada per rebosteria. A casa, però, com que ens agrada la massa fina i cruixent, utilitzo aquest tipus perquè m' agrada més la textura que s' obté, però normalment, s' utilitza farina de força per fer masses.
La varietat de la marca McDougalls que jo utilitzo no necessita llevat, jo tant la utilitzo en la massa de pizza com amb la coca de iogurt o les magdalenes, en les 3 preparacions (publicades aquí al bloc) he fet servir aquest tipus i he obtingut bons resultats.
Gemma, no hi ha punt de comparació, queden boníssimes!!
Eva, si, és una recepta que trenca una mica "les normes", però a casa agrada moltíssim! La compro a l' Evaristo, és l' únic lloc on l' he vist, però qualsevol que sigui per rebosteria ja serveix.
Illeta, a més la massa es descongela de seguida, i va molt bé per farcir-la amb "restos" de nevera que no saps que fer-ne ;)
Glòria, ja ho veus, és una altra manera d' anomenar la farina fluixa ;). Jo només l' he trobat amb un supermercat que hi ha al centre de Terrassa, però com ja li he comentat a l' Eva, qualsevol farina indicada per postres serveix.
Un petó! Beth
Mercè, llegint diferents llibres, receptes i blocs, he vist que és bastant corrent posar-hi mantega, fet que em sembla curiós, a mi m' agrada més com queda feta amb oli.
Demà per veure el Barça, pizza ;)!
Un petó! Beth
Voy probando masas de pizza, son incomparables con las compradas, haré la tuya, sigo en la busqueda.
Besotes
totalment d'acord que com la pizza feta a casa no hi ha res, la provaré sense llevat amb aquesta farina que dius. si no trobo aquesta marca, una farina de rebosteria també serviria?
T'asseguro que la farem ben aviat. quan parles de tasses, ens podries dir quin tipus de tassa, o més o més el pes??? moltes gràcies bonica.
Bravo per les receptes fàcils, senzilles i bones!!! Em sembla que jo la faig molt semblant... dic em sembla perque fa segles que no repeteixo i m'oblido... soc una iaiona ;D He, he!
Gràcies per deixar-me comentari; així he conegut el teu blog tant guapo!!!! :D Petons.
Trota, ya me dirás que tal!
Manel, si, la farina de rebosteria t' anirà molt bé!
Parella, jo faig servir unes tasses de te, q no són tan gran com les de café amb llet, però la mida seria 4 mides de farina per una d' aigua. El pes, no l' he mirat mai, la pròxima vegada, la pesaré així podré donar una mida més exacte!
Núria, vaig descobrir el teu bloc gracies a la Mercè, i tot sovint et passo a veure, em va bé per practicar el meu oblidat anglès!
Un petó! Beth
Publica un comentari a l'entrada