dilluns, 25 de maig del 2009

Massa de pizza

Fa molts anys, que vaig fer per primera vegada la meva pròpia massa de pizza, recordo que vaig buscar diferents receptes, i finalment, vaig optar per fer la meva pròpia adaptació, potser he infringit les normes, si és que n' hi ha, en quant als ingredients bàsics, a com amassar, i als temps de repòs per poder obtenir, per dir-ho d' alguna manera, una Massa de Pizza "ortodoxa".

La recepta que us presento és molt senzilla, sense complicacions. Amb el temps, i després de fer-ne infinitat de vegades he pogut anar afinant les quantitats fins obtenir una versió 2.0 de la massa primitiva millorada. No hi poso llevat, no hi poso sucre, ni mantega, no acostumo a treballar gaire la massa, i de vegades ni tan sols la deixo reposar gaire estona, espero no ofendre a ningú infringint tantes "normes" amb la meva modesta recepta, si és així accepto encantada qualsevol suggeriment al respecte.

I per si de cas, algú no s' atreveix amb la meva massa sense llevat us deixo l' enllaç al magnífic recull de masses i receptes de La Zuccheriera , i un enllaç a un article on es pot aprofundir una mica en la història d' un dels plats més internacionals de la cuina italiana.


LA MEVA MASSA DE PIZZA


Ingredients:

3 tasses de farina tipus esponja
una mica de farina per treballar la massa
1 tassa d' aigua tèbia
4 cullerades i una mica d' oli
una culleradeta de postres de sal
un drap de cotó

La podeu aromatitzar amb fulles d' alfàbrega picades


Com es prepara:


1- En un bol poseu la farina, la sal, l' oli i l' aigua.
2- Barregeu fins obtenir una massa que no s' enganxi als dits, poseu la massa sobre el marbre, prèviament enfarinat i treballar-la una estona amb les mans
3- Torneu a posar la massa al bol, i tapeu-la amb el drap de cotó, deixeu que reposi de 30min a dues hores.
4- Passada aquesta estona partiu la massa en 4 trossos, i estireu la part que hàgiu de consumir amb un corró, a mi m' agrada molt fina, això va a gustos , els trossos restants es poden congelar. Amb les quantitats que poso, surten 4 pizzes de mida mitjaneta.
5- Ja tindreu la massa apunt per farcir-la amb allò que us vingui de gust.

En aquesta ocasió, en vaig farcir dues, una amb pernil dolç, olives, bonítol, i formatge a part de la mozzarela, i una altra amb salmó fumat i formatge de cabra aquesta combinació és deliciosa.

Espero que us agradi!

dimarts, 5 de maig del 2009

Salmó al Forn

El salmó marinat, fumat, i en tàrtar, m' encanta, però un cop cuit segons com, no li acabo de trobar el què, l' altre dia, però, em vaig decidir a provar-lo ja que em venia molt de gust, menjar-me unes bones patates cuites al forn amb un bon suquet, i ves per on que tenia dos lloms de salmó, i vaig pensar que era la ocasió perfecte per donar-li una altra oportunitat. El meu marit feia molt dies, que estava desitjant menjar com deu mana, ja que els menús dels hospitals, no són precisament alta cuina francesa, i després d' una setmana d' estar ingressat, el pobre havia passat més gana que un broker en plena crisis econòmica!

En fi, el cas, és que ha quedat prou bo, com per publicar-ho ;)









SALMÓ AL FORN AMB PATATES, TARONJA i CAVA

Ingredients:

2 lloms de salmó

2 patates formoses

1 ceba

1 bon raig d' oli
1 copa de cava

sal, pebre blanc

anet
1 taronja

Com es prepara:

1-Preescalfem el forn, a dalt i abaix.

2- Posem el salmó a marinar una estona prèviament salpebrat, afegim l' anet, un raig d' oli, cava i el suc de mitja taronja

3- Tallem les patates i la ceba en rodanxes fines, i les fregim en una paella a foc viu, quan siguin una mica rosses les apartem.

4- En una safata apta pel forn posem les patates, la ceba, i el salmó al damunt amb el suc del marinat, un altre rajolí d' oli i la resta del cava, i unes rodanxes de taronja al damunt, ho tapem amb paper d' alumini, i ho coem uns 15-18 minuts al forn.

La combinació de salmó, fonoll i taronja pel meu gust queda deliciosa.


Una amanida lleugera de primer serà suficient.
He de dir, que per ser que era cuit al forn, no va quedar gens eixut. I les patates mmmhhh, sense comentaris, per sucar-hi pa!

Espero que us agradi!