dilluns, 14 de desembre de 2009

Una de cassola

L' altre dia tot tornant cap a casa em van venir una ganes enormes de menjar algun plat d' aquests de forquilla i ganivet d' aquests de sucar-hi pa, potser són ganes de fred i de tardor, que per fi sembla que comença a treure el nas.

Vaig dubtar entre mandonguilles i fricandó i finalment em vaig decidir per les tant apreciades boletes casolanes. Les vaig fer d' allò més senzilles i acompanyades per uns pèsols que la meva filla, com sempre, es va encarregar d' anar separant amb molta cura.

Ella i els pèsols de moment no es tenen gaire estima, però espero que algún dia puguin arribar a ser bons amics ;)

















MANDONGUILLES CASOLANES


Ingredients:


600 gr de trinxat de porc

1 gra d' all
julivert

1 ou

pa sec del dia anterior

tomàquet triturat

1 ceba

un bon grapat de pèsols (en el meu cas eren congelats)

1 rajolí de vi negre

sal

sucre moreno

1 polsim de canyella

oli

farina per arrebossar

una mica d' aigua o brou suau

pebre negre

orenga


Com es preparen:


1- En un bol posem la carn picada, el gra d' all picat ben petit, julivert, l' ou i el pa sec del dia anterior rallat, amb les mans o amb una forquilla ho barregem bé.


2- Fem boletes de la mida desitjada i les enfarinem, en una paella amb oli abundant les fregim una mica, les reservem.


3- En una cassola fem un sofregit amb la ceba i el tomàquet, rectifiquem de sal i pebre, hi afegim una mica de sucre, orenga i un polsim de canyella, quan gairebé estigui el sofregit hi afegim els pèsols congelats, el brou i les mandonguilles i ho deixem coure tot junt a foc baix entre 20-30 min.


Espero que us agradi!

dimarts, 1 de desembre de 2009

Pastís màgic per una vetllada màgica

Quan una vetllada s' allarga més enllà del que seria estrictament normal o necessari, és senyal que hi ha alguna cosa que funciona i que funciona d' allò més bé, i això és el que ens va passar el dia que vàrem anar a dinar a casa dels "Mañus", així és com anomenem amb tot el carinyo del món, als pares de la Berta, la inseparable amiga de la nostra filla Júlia.

Ens assentàvem a dinar a les dues del migdia i arribàvem a casa a les 11 de la nit, amb la sensació que el dia se'ns havia quedat curt.

Quan un va de convidat valora molt l' esforç dels amfitrions i així ho volem agrair als nostres amics, el Ramon i la Ma. Àngels que ens van sorprendre amb un fantàstic aperitiu farcit de plats preparats amb tot luxe de detall i d' una qualitat excel·lent, començant pel sempre valorat pernil ibèric tallat de manera perfecte, l' amanida amb pinyons, formatge de cabra, tomàquets i vinagreta de vinagre de Mòdena era deliciosa; el foie, el pastís de tonyina i un llarg etcètera.

I de segon i per estar a l' alçada del que havia estat la prèvia, unes fantàstiques gambes al forn de llepar-se'n els dits. Jo em vaig oferir a portar les postres, com a mostra de l' agraïment de tant amable convit.

Volia quedar d' allò més bé i portar unes postres diferents que portessin xocolata i de seguida que vaig veure aquesta proposta de la Mercè de Cuina per Llaminers m' hi vaig llençar de cap.

El flawnie, ja només el nom em va cridar l' atenció i la preparació em va semblar d' allò més senzilla.

Vaig encertar de ple va quedar boníssim i vàrem gaudir d' allò més! No us escric la recepta perquè la vaig fer exactament com explica la Mercè aquí.

Moltes gràcies amics pel dia fantàtic que vàrem passar en companyia!




PD: perdoneu que la foto sigui de tan mala qualitat (la vaig fer amb el mòbil i va quedar fatal, fallo meu, no tenia la càmara) però tenia moltes ganes d' agrair a la Maria Àngels i el Ramon la seva invitació, així que no m' ho he pensat dues vegades al' hora de fer l' entrada, encara que la foto sigui nefasta!